Autor: faktor

La E-M5 amb un objectiu Pentax… i alguna cosa més… (Vilobí del Penedès, 13/04/2019)

Sí, una altra vegada amb la E-M5 i una altra vegada amb un objectiu Pentax: el Pentax M 50 f4 macro. Però aquesta vegada he decidit posar una cosa entre el cos i la lent: un teleconvertidor amb una relació d’augment de 1.5x.

Aleshores, atès que 50mm en una Mm3 correspon a 100 mm en FF a causa del factor de retall (2x), el combo equival a 150mm amb una distància d’enfocament mínima de 24cm.

El teleconvertidor redueix la acutancia i introdueix alguns artefactes de color, però ha estat divertit!

Van unes fotos …!

20190413_095010-P4131260

20190413_095202-P4131262

20190413_095236-P4131263

20190413_095417-P4131266

20190413_095944-P4131272

20190413_100002-P4131273

20190413_100234-P4131279

20190413_100500-P4131285

20190413_100631-P4131286_01

20190413_102227-P4131289

20190413_102740-P4131291

20190413_102902-P4131293

20190413_104032-P4131297

20190413_104554-P4131301

20190413_105310-P4131308

20190413_110102-P4131309

20190413_110233-P4131313

Un passeig amb la Olympus E-M5 (Vilobí del Penedès, 07/04/2019)

Fa poc em va arribar una Olympus E-M5 de segona mà. No és que no m’agradi l’E-P5, però volia que s’agafés i tenir el visor integrat al cos.

Vaig trobar algunes E-M1 però eren massa cares i aquesta E-M5 tenia bona pinta, així que em vaig arriscar.

L’E-M5 i la E-P5 són bàsicament el mateix pel que fa a les tecnologies incloses però hi ha algunes diferències i la E-P5 té un rendiment lleugerament millor en alta ISO. D’altra banda, la E-M5 s’agafa millor, tot i que és més petita del que pensava i és bàsicament de la mateixa mida que l’E-P5, només que és una mica més alta a causa del visor integrat.

Vaig sortir a provar-la i em va agradar molt, però fins i tot agafant-se millor en comparació amb la E-P5, he demanat un grip addicional a amazon per millorar encara més l’ergonomia.

El dia era assolellat però ventós així que era difícil fer macros però, de totes maneres, aquí teniu algunes fotos de mostra, totes fetes amb l’Olympus 12-50…

20190407_093109-P4071187

20190407_093954-P4071189

20190407_094644-P4071194

20190407_094850-P4071196

20190407_095858-P4071202

20190407_100116-P4071205

20190407_100305-P4071207

20190407_100350-P4071210

20190407_101048-P4071223

20190407_103421-P4071239

20190407_103517-P4071240

20190407_103734-P4071243

20190407_103913-P4071249

Hibricació macro

Tinc un sistema Pentax i també un sistema Olympus m43. Fa algun temps em vaig fer amb un adaptador PK a m43 per a poder fer servir els meus objectius PK en el sistema m43.

Ho vaig fer principalment per macro però pot anar bé per disparar aus des d’un hide (pendent de prova). Ara comença la temporada de macros, així que he provat novament aquesta hibridació amb la idea de sortir un dia per disparar només amb el cos M43 i els objectius PK, principalment el Tamron 90 f2.8 macro.

Aquí van algunes fotos, res seriós, només amb fins de prova…

20190402_112940-P4020220

20190402_113011-P4020221

20190402_113808-P4020226

20190402_113934-P4020227

20190402_114149-P4020231

Objectiu vell, cos nou (Vilobí del Penedès, 29/03/2019)

Ahir el temps era bo i vaig sortir a fer unes macros. Normalment faig servir el Tamron 90 macro però aquesta vegada vaig adoptar un enfocament diferent en fer servir el vell (però genial) Pentax M 50mm f4 macro.

Tot és metall i vidre i és un objectiu completament manual, de manera que no hi ha enfocament automàtic ni control d’obertura des del cos, de manera que la càmera no sap a quina obertura dispararà l’objectiu. Això vol dir que la càmera no pot mesurar la llum per dir on és l’exposició.

Però Pentax té “el botó verd”. En objectius manuals com aquest Pentax M, quan es pressiona el botó verd, la càmera li indica a l’objectiu que tanqui el diafragma, després llegeix la llum i ajusta la velocitat.

Sembla una mica complicat, però quan un s’acostuma a disparar en manual i mesurar la llum usant el punt central no ho és tant: ajustes la llum una vegada i t’oblides fins que la llum realment canvia, tal com ho faries amb qualsevol altre objectiu.

Bé, això és el que va sortir…

20190329_104117-IMGP8802

20190329_104440-IMGP8806

20190329_104530-IMGP8807

20190329_104926-IMGP8808

20190329_105746-IMGP8812

20190329_105909-IMGP8813

20190329_111322-IMGP8819

20190329_111832-IMGP8823

20190329_112552-IMGP8825

20190329_113007-IMGP8831

20190329_113211-IMGP8833

20190329_113327-IMGP8836

20190329_113457-IMGP8838

20190329_113701-IMGP8839

20190329_113924-IMGP8842

20190329_115904-IMGP8848

The Black Barbies (Guardiola de Fontrubí, 23/03/2019)

Un altre dels events del festival Cavajazz, però aquesta vegada vaig tenir problemes amb la llum i el balanç de blancs.

La il·luminació led (l’odio!) era la mateixa que a Dixieland Preachers però no sé per què no vaig poder obtenir un balanç de blancs adequat que fos consistent en tot l’escenari. Per no parlar de la diferència de lluminositat entre la primera i segona fila i entre el centre i els costats.

Per tant, vaig deixar el balanç de blancs en automàtic i vaig haver de corregir-lo a Darktable, durant el processament del RAW. Aquesta correcció va conduir a imatges subexposades que vaig haver d’aixecar i això va portar a més soroll amb el qual tractar.

En qualsevol cas, aquí estan alguns resultats…

20190324_003501-IMGP8617

20190324_003802-IMGP8621

20190324_004123-IMGP8627

20190324_004146-IMGP8631

20190324_004235-IMGP8634

20190324_004329-IMGP8636

20190324_004333-IMGP8639

20190324_004337-IMGP8641

20190324_004700-IMGP8657

20190324_004748-IMGP8661

20190324_004858-IMGP8666

20190324_005026-IMGP8672

20190324_005315-IMGP8683

20190324_005347-IMGP8685

20190324_011604-IMGP8703

20190324_012003-IMGP8706

20190324_012222-IMGP8708

20190324_012252-IMGP8712

20190324_012258-IMGP8713

20190324_012734-IMGP8732

20190324_012939-IMGP8736

20190324_013902-IMGP8756

20190324_014304-IMGP8767

20190324_014600-IMGP8775

20190324_014935-IMGP8777

20190324_015109-IMGP8783

20190324_015621-IMGP8789

20190324_020240-IMGP8798