Els meus veïns Carles i Celi, o potser hauria de posar Celi i Carles, em van demanar si els podria fer un petit reportatge amb el seu fill, en Roc (finalment també es va afegir la Mar, filla d’en Carles) sense més pretensions que capturar petits moments familiars durant una estona.
Em penso que tot va venir per unes fotos que vaig fer durant el dinar de veïns que vam fer el dia de les eleccions del 27S i que a la Celi, a qui li agrada la foto però no hi entén (encara), li van agradar (suposo que al Carles també); així que m’ho van plantejar i vaig acceptar.
Durant tota la setmana vaig estar pensant en les tres, quatre o cinc fotos que volia fer i quan fer-les. Vaig decidir que havien de ser al matí o al vespre i finalment va ser a la tarda-vespre, havent dinat perquè el sol cau ràpid ara.
Al matí vaig sortir a buscar les localitzacions que tenia en ment per acabar de veure com fer-les i on col·locar les llums en cadascuna d’elles.
Durant el dinar els vaig explicar les meves idees i inicialment la Celi es va mostrar una mica reticent pel fet que vaig anomenar les llums i immediatament va pensar en el típic posat, res més lluny del que jo tenia en ment.
Un cop en va estar convençuda, peu al carrer i a fer les fotos.
Per les fotos amb llum controlada vaig prendre la K3 amb el Tamron 17-50 (tan debò hagués tingut el nou Pentax 24-70) els dos parasols translúcids, un tercer flash per retallar (que apenes vaig usar) i un rebotador 5 en 1, tot material econòmic comprat a Amazon. Per les altres fotos vaig fer servir la E-PL5 amb el 45.
És la meva segona experiència d’aquest tipus, amb una mica més d’equip i coneixements, i la veritat és que n’estic satisfet però també he comès errors. I això és el millor, cometre errors, adonar-te’n i aprendre.
Pel que sembla els resultats han superat el que esperaven, cosa que sempre és gratificant.
Com sempre, unes mostres i més a l’àlbum de Flickr.
