To K-1 or not to K-1, that is the question…

Ahir, un pentaxero em va deixar la seva Pentax K-1 per tal que la pogués provar en una de les situacions en les que més m’agrada fotografiar: un concert, en aquest cas, el Festival Talls 2016.

La Pentax K-1 és una càmera amb sensor “full frame”. La K-3 té un sensor més petit, de tipus APS-C i per tant té menys de la meitat de superfície (864 mm² contra 368mm²).

http://cdn.cameradebate.com/wp-content/uploads/2016/02/pentax-k1-vs-k3-ii-side-by-side.jpg

La sensació que transmet el cos de la càmera és sensacional; és com una K-3 però una mica més gran i pesada. Aquest plus de mida i pes, tot i que a priori sembli jugar en contra, en realitat juga a favor.

Per una banda, perquè es pot agafar amb tots els dits, cosa que amb la K-3 el dit petit quedava una mica despenjat. I per l’altra perquè el plus de pes compensa els objectius més pesats com el Pentax 24-70 o el Tamron 70-200. El conjunt pesa més, però està més equilibrat.

La càmera està realment molt bé i juga en la lliga de la Nikon D810 o la Canon 5D mk III (excepte en la velocitat d’AF, probablement) però força més econòmica i igualant o superant en certes prestacions a les seves competidores.

Solidesa i construcció a prova de bombes i una ergonomia brutal.

Tan aviat com vaig començar a disparar, em va començar a caure la baba. El desenfoc (altrament conegut com “bokeh”) és deliciós pel fet de ser una full frame; clar que també hi té molt a veure l’objectiu, la focal….

La il·luminació d’ahir es basava en els (molt odiats) llums led i em va donar la sensació que resolia l’escena molt millor que la K-3, d’una forma més natural. Suposo que aquí és on entra en joc el major rang dinàmic del sensor de la K-1.

Pel què fa al soroll, es nota millora respecte la K-3, tot i que pensava que la millora encara seria més gran.

Per tal de veure si aquesta apreciació és solament cosa meva, he baixat un RAW d’una D810 i he vist que pel que fa a soroll la D810 és igual o pitjor, així que imagino que el rendiment de la K-1 és el que toca; veurem què en diu DXOMark quan la testegin, si és que ho fan…

Una altra prestació fantàstica són els leds que il·luminen la muntura, facilitant la feina de canvi d’objectiu en entorns amb llum escassa (com un concert).

I què dir de l’estabilitzador de 5 eixos incorporat al cos… senzillament impressionant. Vaig disparar a 1/20 a 200mm sense que la foto sortís trepidada; cal tenir en compte que la velocitat mínima recomanada a aquesta focal seria de 1/200.

En definitiva, sembla que estem davant d’una càmera que competeix o supera en pràcticament tot a les seves rivals més directes però a un preu força inferior.

A veure si demà puc sortir a practicar altres disciplines (com el macro) per extreure’n conclusions.

To K-1 or not to K-1, that is the question…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *